dijous, d’abril 24, 2025
Amb esclops als peus
Què més ens podeu dar, deia
el poeta. I diem que sí, o, prudents,
hi posem un potser, necessari
quan el cert és impossible fundar-lo. Tot
el que vèiem, sentíem i bastíem vius,
és el que queda, o, més ben dit,
el que prenyà l’instant i no ha de perdurar.
Tant és; que hi fórem, fórem i ens férem,
fou i basta, per més que fos pogués
que allò que ha estat no pugui, per complet,
deixar de ser. Amor, matèria viva, enfila
tot el que és cor i sang i ossatura, i ho sosté
d’ombra a ombra, regenerant-se sempre.
el poeta. I diem que sí, o, prudents,
hi posem un potser, necessari
quan el cert és impossible fundar-lo. Tot
el que vèiem, sentíem i bastíem vius,
és el que queda, o, més ben dit,
el que prenyà l’instant i no ha de perdurar.
Tant és; que hi fórem, fórem i ens férem,
fou i basta, per més que fos pogués
que allò que ha estat no pugui, per complet,
deixar de ser. Amor, matèria viva, enfila
tot el que és cor i sang i ossatura, i ho sosté
d’ombra a ombra, regenerant-se sempre.
# posted by Manuel Ballester @ d’abril 24, 2025 
