Atzabeja

En temps del combat, joves i extremament sabedors com ens pensàvem que érem, quan trobàvem (o topàvem) algun captaire pel carrer, pensàvem i/o dèiem allò de: és problema de l’Estat, la caritat només consolida la situació. El problema és que els de dalt, es diguin com es diguin i siguin qui siguin, no sembla que ho hagin resolt mai ni, mirant-ho bé, que resolguin en cap futur mediat o immediat.

I no, no resoldrem tampoc res, però amb l’ajut algú potser podrà menjar o beure una mica calent o sobreviure un dia més (cosa que ja plantejà Brecht en un poema famós). Fins on arriba la (nostra) responsabilitat? No som tots responsables de tots o de tot? Qui en fixa els límits? O ens acomodem al, sóc jo el  guardià del meu germà? 

# posted by Manuel Ballester @ d’abril 21, 2025