diumenge, de maig 18, 2025
Òptica de segon grau
Des que naixem, som a la mort, la resta
és sols demora il·luminada, diguem,
la mort donant a llum una nova
de brillant esglai: mireu, el poeta ens obria
a una major naixença, dubtada
tant com sabuda. La llum venia, ens ve,
gairebé ombra, insòmnia o somni, en mormol
desclavat de la por i estès, si fos possible,
a l’impossible que mai no arribarà,
però ja és sempre aquí, paraula deposada
en crit, en clam: benaventurats els tous,
que els serà obert el pas a la visió de l’àngel.
és sols demora il·luminada, diguem,
la mort donant a llum una nova
de brillant esglai: mireu, el poeta ens obria
a una major naixença, dubtada
tant com sabuda. La llum venia, ens ve,
gairebé ombra, insòmnia o somni, en mormol
desclavat de la por i estès, si fos possible,
a l’impossible que mai no arribarà,
però ja és sempre aquí, paraula deposada
en crit, en clam: benaventurats els tous,
que els serà obert el pas a la visió de l’àngel.
# posted by Manuel Ballester @ de maig 18, 2025 
