dilluns, de maig 05, 2025

 

Skekinah

 

Vinc d’on dos rius es troben, místics
tots dos, tots dos ho2 per als qui en viuen,
la sístole i la diàstole del món.
Ara, però, sóc on no res em parla ni em fou sola,
amb passat pes i sons i traus. La mort
em ronda i se m’ha endut ja, peça a pedaç,
mig tronc. Som del lloc on el morir ens engrapa
quan fa florida. El record, què és? L’un
a l’altra ens vinguérem: el teu camí fou curt,
però il·luminat, i aquesta en blanc
i negre foto atesta, si calgués, que fores.
No m’han seduït mai, les fotos, són testimoni
de la fallida de l’instant: el cop del cor
aquí no hi mana. Hi ha recança
quan no se sap si ets davant d’un crit o un mur.
Clavo un senyal en aquest punt, un rastre
per als qui a tort o a dret estimen: Amor,
o, amb altra nomia, el Bé, és l’únic far
dins el redós del qual valgui la pena trobar-nos.   




Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?