Atzabeja

Torna, però mai se n’havia anat, el vel. Fa la impressió, com en tantes altres coses i àmbits, que estem caient més i més en la voluntat, si no el desig, de resoldre els problemes, les situacions o els dubtes a cop d’ace, d’una vegada i per sempre, estalviant-nos de jugar punts llargs.

Fa ja uns quants anys se’n començà a parlar ―parlar parlar, se n’ha parlat mai?― arran de l’increment de la immigració, tot negligint les pròpies migracions anteriors, i dividint-la en bona o dolenta:  por de l’altre, el diferent, sense tenir en compte que tots som immigrants en aquest món, fet nostre només per dret de conquesta. En aquell moment, jo mateix tenia algun dubte tocant al vel integral, el que cobreix tot el cos, però cap pel que fa als altres usos, ja que se suposa, en les avançades societat d’aquí, que vestir-se com a cadascú li roti forma part dels drets fonamentals.

Per què no s’ha de poder dur mocador al cap encara que es faci per identitat religiosa? ―I com ho sabem, que és per identitat religiosa?― O bé, sí, però a l’escola no? No serveix la diversitat de pells, costums i parles com a aprenentatge per a la convivència tot parlant-ne?

Se’ns diu que la societat i l’Estat que la representa són neutres:  ho són? No hi ha diferències socials, econòmiques, de poder o “naturals” que s’imposen als de sota o del costat? Suprimirem les creus, els temples, també els budistes sufís o meditacionals, perquè no garanteixen la “neutralitat”? I què és la neutralitat?, se n’ha de ser, de neutral? Però si no ho som en res:  els interessos personals, locals, grupals o nacionals prevalen sobre la resta fins a anorrear-la, la resta, si cal. 

# posted by Manuel Ballester @ de juny 10, 2025