dimarts, de juny 10, 2025
Des-en-velar-nos (2)
Esclar, la concurrència, democràtica, tu diràs, dels
distints interessos durà als equilibris pertinents o tan sols possibles.
D’acord, ni que sigui rere un vel espès, però aleshores concorreguem-hi
tots i tothom per igual.
En algun racó s’amaga la mare dels ous: primer, els nostres. Després, els qui són si
fa no fa com nosaltres. La resta, els qui no podem integrar (assimilar?), convé
rebutjar-los, un cop n’haguem aprofitat, ep!, de manera només provisional, el
caràcter d’obra de mà barata i exèrcit laboral de reserva.
Vivim en societats en què impera la por i hi imperarà cada
vegada més: envellides, conservadores,
encarcarades, acomodatícies o, més ben dit, acomodades. Brou d’extraordinària
qualitat per a l’esplet dels populismes i autoritarismes de costum, per més que
semblin nous d’entrada.
Els mocadors de cap, tan de moda per aquests verals no fa
pas tant, ja no hi són. Per sort? Potser sí, no n’estic segur, però com a
resultat d’un procés de canvis socials, culturals i de costums dut a terme per
les societats mateixes, en cap cas per imposició legal i administrativa de cap
mena. No haurien de fer, els altres,
recorreguts semblants? Si els volen fer. Exclosos, com és natural,
maltractes, discriminacions i sotmetiments ja previstos i punibles, sempre de
manera escassa, per a nosaltres mateixos.
Si no és així potser siguem, només, espills de miserables llits de Procust en lloc de llars de drets.
