divendres, de juny 20, 2025
Sobreeixir
No són, els éssers, trencaclosques
de cap natura obra, sobre els quals trenqui
aïrada l’aigua únicament per perdre’s
sense que es commogui el roc.
Aquí, la carn, la que sobreïx os i proteïnes
i sent i s’espanta i s’obre al dar-se
potser de primera àgrafa hora, es bada
al vern no proveït de llengua del que, dels cent mil,
baixa, sense càrrega de sal, o surt del mar,
d’on fressa al fons del fons allò que cap del nostres ulls
fóra capaç de veure, predi de l’àngel poc o molt
servil que analfabet i cec al món
ens desclava del peu ferm, si hi era, i ens deixa,
tremolant, al ventre del que, tan de manera humana,
en diem dubte, monstre ja no del jo, que potser,
i només potser, salva, lluny les hores
amb precisió de compte que no serien
sinó esquitxos del que tan sòlid sembla ser.
de cap natura obra, sobre els quals trenqui
aïrada l’aigua únicament per perdre’s
sense que es commogui el roc.
Aquí, la carn, la que sobreïx os i proteïnes
i sent i s’espanta i s’obre al dar-se
potser de primera àgrafa hora, es bada
al vern no proveït de llengua del que, dels cent mil,
baixa, sense càrrega de sal, o surt del mar,
d’on fressa al fons del fons allò que cap del nostres ulls
fóra capaç de veure, predi de l’àngel poc o molt
servil que analfabet i cec al món
ens desclava del peu ferm, si hi era, i ens deixa,
tremolant, al ventre del que, tan de manera humana,
en diem dubte, monstre ja no del jo, que potser,
i només potser, salva, lluny les hores
amb precisió de compte que no serien
sinó esquitxos del que tan sòlid sembla ser.
# posted by Manuel Ballester @ de juny 20, 2025 
