dijous, de juliol 31, 2025
Franco
Llegeixo al diari que en el marc d’un conjunt de
manifestacions artístiques diverses, se’n du a cap una consistent a jugar a
futbol amb el cap simulat (?!) d’una figura històrica, en aquest cas, el de
Franco, el dictador, assassí, repressor cruel, espoliador, violador, colpista,
repartidor de misèria i no acabaríem. El comentari d’alguns participants: “marededeu, quin gust!”.
No hi estètica sense ètica. Fer el mateix que feien
feixistes i nazis i tants d’altres (com, ara, els israelians) degrada moralment,
socialment i culturalment. Si a sobre s’hi troba cap goig a fer-ho, vol dir que
potser podríem haver estat també en l’altre camp o ser-hi. L’art no és res si
no aporta res de nou, creatiu i de millora intrínseca al món. Si no, és tan
sols una adaptació perfecta a la societat del xou permanent que som.
