divendres, de juliol 11, 2025
Puja la febre
La calor s’enfila, imposa
el seu espès respir per l’estesa de gespa
de l’ésser viu, el fred perí en algun viaducte
del que, en natura dat, s’esgarrià
entre les cordes vibràtils del productor.
Homo faber.
On és la carn que dol?, el finestral
d’on fer pujar a l’oïda el clam,
la tremolor o la por a la por?
És cert, són, els anys, anats; però,
què se’n féu, del temps?, no dura?, no deixa
ni un mil·límetre de pols?
A voltes sembla el cos una pietosa faula
revelada emboscat pathos. Ningú
pot fer-hi res si són, les mans, absents, de l’altre.
Reneix, llavors, l’infant que morí mai,
sarments de vinya vella extraviats un dia.
el seu espès respir per l’estesa de gespa
de l’ésser viu, el fred perí en algun viaducte
del que, en natura dat, s’esgarrià
entre les cordes vibràtils del productor.
Homo faber.
On és la carn que dol?, el finestral
d’on fer pujar a l’oïda el clam,
la tremolor o la por a la por?
És cert, són, els anys, anats; però,
què se’n féu, del temps?, no dura?, no deixa
ni un mil·límetre de pols?
A voltes sembla el cos una pietosa faula
revelada emboscat pathos. Ningú
pot fer-hi res si són, les mans, absents, de l’altre.
Reneix, llavors, l’infant que morí mai,
sarments de vinya vella extraviats un dia.
# posted by Manuel Ballester @ de juliol 11, 2025 
