dimecres, d’agost 13, 2025
V, la lletra
Cau el sol, s’encén el món
xop d’indiferència, potser ni dura?
S’afona l’ésser, i el soroll creix
del món que brega. Fil de l’ordit que és,
no en podria viure absent. Rugues de carn
són mai a flor del que la terra xucla.
Els ulls que hi veuen més que els ulls
flamegen de cap sol, els crema el misto
d’aquest balç immens que no ha sigut, però és, ara,
si o res o sí, i no pas de cop o potser sempre
en tot moment comptat, fòsfor ja blau
del que, per urc d’intuïció i amb v de lletra
capital o toixa, en diem Vida o vida, la que batega
en cada insubstituïble i aniquilable jo.
xop d’indiferència, potser ni dura?
S’afona l’ésser, i el soroll creix
del món que brega. Fil de l’ordit que és,
no en podria viure absent. Rugues de carn
són mai a flor del que la terra xucla.
Els ulls que hi veuen més que els ulls
flamegen de cap sol, els crema el misto
d’aquest balç immens que no ha sigut, però és, ara,
si o res o sí, i no pas de cop o potser sempre
en tot moment comptat, fòsfor ja blau
del que, per urc d’intuïció i amb v de lletra
capital o toixa, en diem Vida o vida, la que batega
en cada insubstituïble i aniquilable jo.
# posted by Manuel Ballester @ d’agost 13, 2025 
