dijous, d’agost 28, 2025
Winner de coll avall
No tots els éssers venen
amb el crèdit d’un esperit d’acer,
n’hi ha que els dol l’oxigen de sols néixer
i els arriba abans el plor
que no la llum. Tant de punt d’alba
no passa res; plorar, al capdavall, és cosa
tan noble com esclafir a riure
o la fressa dels goigs, no sempre nets
―i qui sap si no és més càlid en fons, i fondo,
que els saraus de festa i vol ras―. Els tous
estimen com els qui no ho són, i són,
com ells, capaços de resplendir,
encara que no se’ls vegi el foc. És cert,
no conniva, el món, amb el que és fràgil, no
s’hi fa, i deixa que el neci colgui
el que no guia un nord de conveniència. L’estès
i colonial esperit del winner ho encanalla tot.
amb el crèdit d’un esperit d’acer,
n’hi ha que els dol l’oxigen de sols néixer
i els arriba abans el plor
que no la llum. Tant de punt d’alba
no passa res; plorar, al capdavall, és cosa
tan noble com esclafir a riure
o la fressa dels goigs, no sempre nets
―i qui sap si no és més càlid en fons, i fondo,
que els saraus de festa i vol ras―. Els tous
estimen com els qui no ho són, i són,
com ells, capaços de resplendir,
encara que no se’ls vegi el foc. És cert,
no conniva, el món, amb el que és fràgil, no
s’hi fa, i deixa que el neci colgui
el que no guia un nord de conveniència. L’estès
i colonial esperit del winner ho encanalla tot.
# posted by Manuel Ballester @ d’agost 28, 2025 
