diumenge, de setembre 14, 2025
Esperar de franc
Aquest sac del cos que ens és,
no se sap ell tot sol, però viu gràvid
de tant o més que el sol saber-se: sent.
De vegades, se’n sent.
No és només olor el que la boca espira
ni cuina de sentit. Furga’m a dins
i xisclo. Tot deriva a res si es toca; costa
d’aferrar-se al món. Tanmateix,
espero, trèmol o substància d’eixut,
que a l’altre tomb del clos acer, m’estenguin
la mà els qui em daren l’aire que respiro.
no se sap ell tot sol, però viu gràvid
de tant o més que el sol saber-se: sent.
De vegades, se’n sent.
No és només olor el que la boca espira
ni cuina de sentit. Furga’m a dins
i xisclo. Tot deriva a res si es toca; costa
d’aferrar-se al món. Tanmateix,
espero, trèmol o substància d’eixut,
que a l’altre tomb del clos acer, m’estenguin
la mà els qui em daren l’aire que respiro.
# posted by Manuel Ballester @ de setembre 14, 2025 
