dissabte, d’octubre 11, 2025
Mandràgora
Mires, però no hi veus:
els ulls
són posats d’esquena a l’ordre natural
del tot extens, no escruten, no s’omplen,
els clava l’ungla impúdica del crit.
Qui els féu burí de perforar? T’ajups,
saps que aquest fust és de sang forta: avui
cal doblegar-hi el braç. Fosqueja.
La nit du càntirs d’aigua no quieta. Sents
les onades, fonent-se totes al ribàs.
són posats d’esquena a l’ordre natural
del tot extens, no escruten, no s’omplen,
els clava l’ungla impúdica del crit.
Qui els féu burí de perforar? T’ajups,
saps que aquest fust és de sang forta: avui
cal doblegar-hi el braç. Fosqueja.
La nit du càntirs d’aigua no quieta. Sents
les onades, fonent-se totes al ribàs.
# posted by Manuel Ballester @ d’octubre 11, 2025 
