dimarts, de novembre 04, 2025

 

Beina de bala

 

Cau l’aire, sense espetegar,
al terra. Ho sents. Surts al balcó. Veus
cel altres balcons gent arbres
tot crema ser i des de quan
fou en temps se’t serrava el cor el múscul
encara no saps si són més alts
aquests talons el blau el que era lluny
lluny és i de prop s’assembla molt
a calma. Potser
se’ns trobin les mans a alba eixida. 

 



Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?