diumenge, d’abril 19, 2026
Guaix
Terres, cadires, núvols, ulls,
les pells i les boques, els noms, els riures i els plors
de tants, i els meus, són vinguts
a poc a poc o de cop sobte, entrellums, balmes,
petges inesborrables al si d’una existència
que és encara. Sóc un supervivent,
que a despit de tot i contra del dit natura i el seny, espera
d’haver-hi un sentit, el que creàrem, és
demanar gaire?, plegats. Potser
ni el mateix no era. O era en el fons igual.
Per a què se’ns daren, si no, els mots?
les pells i les boques, els noms, els riures i els plors
de tants, i els meus, són vinguts
a poc a poc o de cop sobte, entrellums, balmes,
petges inesborrables al si d’una existència
que és encara. Sóc un supervivent,
que a despit de tot i contra del dit natura i el seny, espera
d’haver-hi un sentit, el que creàrem, és
demanar gaire?, plegats. Potser
ni el mateix no era. O era en el fons igual.
Per a què se’ns daren, si no, els mots?
# posted by Manuel Ballester @ d’abril 19, 2026 
