Atzabeja

Matí difícil, ple d'una estranya i intensa sensació d'estar fora de lloc, també de mi. Ruptura d'un lineal i provisionalíssim alliberament del temps, del seu ritme pre, per i coestablert amb altri. Aferratall de la menudesa de la pròpia rodalia, potser l'única amb valor intrínsec. Recer. O somieig d'un altre mi de dogal afluixat -gairebé tot sota control- per jo. Heracliteà batec que les hores vençudes bategen, entre rifetes, de truita. No hi ha més prodigiosa meta que la impossibilitat.

El llibre es diu La secundària a examen, però jo he llegit "la sexualitat a examen". És tan sols un problema de desig? Qui demana amb tan afilat i perforatiu crit iris, corda i extensió, no demana allò que s'erecta i escup, sinó allò que falta i, esclar, ningú no pot donar. Davant la magnitud del reclam, quin unicorn no recula... o cau?

Troba, a E. Bou, una cita de Manent: "Aquestes notes disperses em semblen, almenys per al meu ús personal, com unes petites zones salvades de la marea del temps i de la inexorable erosió de la memòria". No comment.

Dies esplèndids a ciutat, ni un núvol, tràfec de vida, el cos pacífic, el cor en alt.