dilluns, de juny 24, 2024
Hi ha una constant còsmica a la base de (gairebé) tot
A dins,
a dins de tot,
què hi burxa?
Gorgs, lletres que no esquitxen.
Aquí, no hi cossa res;
però si tingués una cullereta,
hi eixugaria els ulls.
Pensa-ho: calen nou mesos
per a cada món nou,
nou de nou, insubstituïble.
Ok, Ok, tanco la porta.
Ep, la finestra, on és?
Diuen que són plens d’infinit,
un món, un rostre.
Noi, quina sort que tenen.
És que aquí, a les palpentes,
costa trobar res, cap
substantiu, vull dir, no tan sols
articles o pellofes d’adjectiu
sense profunditat.
Interrogant: quan s’acaba la infància,
obrim els ulls? S’acaba?
# posted by Manuel Ballester @ de juny 24, 2024 
