divendres, de juny 20, 2025
Sobreeixir
de cap natura obra, sobre els quals trenqui
aïrada l’aigua únicament per perdre’s
sense que es commogui el roc.
Aquí, la carn, la que sobreïx os i proteïnes
i sent i s’espanta i s’obre al dar-se
potser de primera àgrafa hora, es bada
al vern no proveït de llengua del que, dels cent mil,
baixa, sense càrrega de sal, o surt del mar,
d’on fressa al fons del fons allò que cap del nostres ulls
fóra capaç de veure, predi de l’àngel poc o molt
servil que analfabet i cec al món
ens desclava del peu ferm, si hi era, i ens deixa,
tremolant, al ventre del que, tan de manera humana,
en diem dubte, monstre ja no del jo, que potser,
i només potser, salva, lluny les hores
amb precisió de compte que no serien
sinó esquitxos del que tan sòlid sembla ser.
dimarts, de juny 10, 2025
Des-en-velar-nos (1)
Torna, però mai se n’havia anat, el vel. Fa la impressió,
com en tantes altres coses i àmbits, que estem caient més i més en la voluntat,
si no el desig, de resoldre els problemes, les situacions o els dubtes a cop d’ace,
d’una vegada i per sempre, estalviant-nos de jugar punts llargs.
Fa ja uns quants anys se’n començà a parlar ―parlar parlar,
se n’ha parlat mai?― arran de l’increment de la immigració, tot
negligint les pròpies migracions anteriors, i dividint-la en bona o
dolenta: por de l’altre, el diferent,
sense tenir en compte que tots som immigrants en aquest món, fet nostre només
per dret de conquesta. En aquell moment, jo mateix tenia algun dubte tocant al
vel integral, el que cobreix tot el cos, però cap pel que fa als altres usos,
ja que se suposa, en les avançades societat d’aquí, que vestir-se com a
cadascú li roti forma part dels drets fonamentals.
Per què no s’ha de poder dur mocador al cap encara que es
faci per identitat religiosa? ―I com ho sabem, que és per identitat religiosa?―
O bé, sí, però a l’escola no? No serveix la diversitat de pells, costums i
parles com a aprenentatge per a la convivència tot parlant-ne?
Se’ns diu que la societat i l’Estat que la representa són neutres: ho són? No hi ha diferències socials, econòmiques, de poder o “naturals” que s’imposen als de sota o del costat? Suprimirem les creus, els temples, també els budistes sufís o meditacionals, perquè no garanteixen la “neutralitat”? I què és la neutralitat?, se n’ha de ser, de neutral? Però si no ho som en res: els interessos personals, locals, grupals o nacionals prevalen sobre la resta fins a anorrear-la, la resta, si cal.
Des-en-velar-nos (2)
Esclar, la concurrència, democràtica, tu diràs, dels
distints interessos durà als equilibris pertinents o tan sols possibles.
D’acord, ni que sigui rere un vel espès, però aleshores concorreguem-hi
tots i tothom per igual.
En algun racó s’amaga la mare dels ous: primer, els nostres. Després, els qui són si
fa no fa com nosaltres. La resta, els qui no podem integrar (assimilar?), convé
rebutjar-los, un cop n’haguem aprofitat, ep!, de manera només provisional, el
caràcter d’obra de mà barata i exèrcit laboral de reserva.
Vivim en societats en què impera la por i hi imperarà cada
vegada més: envellides, conservadores,
encarcarades, acomodatícies o, més ben dit, acomodades. Brou d’extraordinària
qualitat per a l’esplet dels populismes i autoritarismes de costum, per més que
semblin nous d’entrada.
Els mocadors de cap, tan de moda per aquests verals no fa
pas tant, ja no hi són. Per sort? Potser sí, no n’estic segur, però com a
resultat d’un procés de canvis socials, culturals i de costums dut a terme per
les societats mateixes, en cap cas per imposició legal i administrativa de cap
mena. No haurien de fer, els altres,
recorreguts semblants? Si els volen fer. Exclosos, com és natural,
maltractes, discriminacions i sotmetiments ja previstos i punibles, sempre de
manera escassa, per a nosaltres mateixos.
Si no és així potser siguem, només, espills de miserables llits de Procust en lloc de llars de drets.
dimecres, de juny 04, 2025
Càntic de càntics
que ens enfilem una mica
en un d’aquests rocs no fets
per als ulls, veurem
com són arbrades, verdes,
com som fluents bassals d’aigua,
salts, rius, plens de vida als marges.