Atzabeja

Torna, però mai se n’havia anat, el vel. Fa la impressió, com en tantes altres coses i àmbits, que estem caient més i més en la voluntat, si no el desig, de resoldre els problemes, les situacions o els dubtes a cop d’ace, d’una vegada i per sempre, estalviant-nos de jugar punts llargs.

Fa ja uns quants anys se’n començà a parlar ―parlar parlar, se n’ha parlat mai?― arran de l’increment de la immigració, tot negligint les pròpies migracions anteriors, i dividint-la en bona o dolenta:  por de l’altre, el diferent, sense tenir en compte que tots som immigrants en aquest món, fet nostre només per dret de conquesta. En aquell moment, jo mateix tenia algun dubte tocant al vel integral, el que cobreix tot el cos, però cap pel que fa als altres usos, ja que se suposa, en les avançades societat d’aquí, que vestir-se com a cadascú li roti forma part dels drets fonamentals.

Per què no s’ha de poder dur mocador al cap encara que es faci per identitat religiosa? ―I com ho sabem, que és per identitat religiosa?― O bé, sí, però a l’escola no? No serveix la diversitat de pells, costums i parles com a aprenentatge per a la convivència tot parlant-ne?

Se’ns diu que la societat i l’Estat que la representa són neutres:  ho són? No hi ha diferències socials, econòmiques, de poder o “naturals” que s’imposen als de sota o del costat? Suprimirem les creus, els temples, també els budistes sufís o meditacionals, perquè no garanteixen la “neutralitat”? I què és la neutralitat?, se n’ha de ser, de neutral? Però si no ho som en res:  els interessos personals, locals, grupals o nacionals prevalen sobre la resta fins a anorrear-la, la resta, si cal. 

# posted by Manuel Ballester @ de juny 10, 2025 0 comments

Esclar, la concurrència, democràtica, tu diràs, dels distints interessos durà als equilibris pertinents o tan sols possibles. D’acord, ni que sigui rere un vel espès, però aleshores concorreguem-hi tots i tothom per igual.

En algun racó s’amaga la mare dels ous:  primer, els nostres. Després, els qui són si fa no fa com nosaltres. La resta, els qui no podem integrar (assimilar?), convé rebutjar-los, un cop n’haguem aprofitat, ep!, de manera només provisional, el caràcter d’obra de mà barata i exèrcit laboral de reserva.

Vivim en societats en què impera la por i hi imperarà cada vegada més:  envellides, conservadores, encarcarades, acomodatícies o, més ben dit, acomodades. Brou d’extraordinària qualitat per a l’esplet dels populismes i autoritarismes de costum, per més que semblin nous d’entrada.  

Els mocadors de cap, tan de moda per aquests verals no fa pas tant, ja no hi són. Per sort? Potser sí, no n’estic segur, però com a resultat d’un procés de canvis socials, culturals i de costums dut a terme per les societats mateixes, en cap cas per imposició legal i administrativa de cap mena. No haurien de fer, els altres,  recorreguts semblants? Si els volen fer. Exclosos, com és natural, maltractes, discriminacions i sotmetiments ja previstos i punibles, sempre de manera escassa, per a nosaltres mateixos.

Si no és així potser siguem, només, espills de miserables llits de Procust en lloc de llars de drets. 

# posted by Manuel Ballester @ de juny 10, 2025 0 comments